martes, 29 de mayo de 2012

La gruta de Guagapo


Cuenta una antigua leyenda, que en sus inicios de su gobierno, el Inca Pachacútec contaba con un prestigioso ejército.
Un día ordenó conquistar parte del Chinchaysuyo, donde habían pueblos que no pertenecían aún al Imperio Incaico. Cápac Yupanqui, hermano del Inca, fue el encargado de dirigirse con su ejército al Norte del país a cumplir con dicha orden. En su paso se encontraba la Gran Cultura de los Taramas, pueblo guerrero, conocido por sus hazañas bélicas en la zona central.
Por ese entonces, gobernaba a los Taramas, un bravo jefe, llamado Mayta Puma: era de estatura elevada, apuesto, sabio y hábil con las armas. Durante su gobierno hizo de los Taramas un pueblo progresista. Por cuyos atributos, era respetado y muy estimado por su pueblo. Un día Cápac Yupanqui y su ejército se aproximaban a Tarmatambo, para conquistarlos; pero, Mayta Puma es comunicado por uno de sus vigias, la aproximación del ejercito invasor.
Mayta Puma, toma la decisión de marchar con su ejército y familiares a la fortaleza de Shoguemarca, para ofrecer allí resistencia a los invasores; porque las murallas de Tarmatambo no eran adecuadas para enfrentar a los cuzqueños. Al atardecer, cuando hicieron un alto en el camino para descansar, llegaba al campamento tarameño un jadeante chasqui, anunciando que los cuzqueños venían siguiéndoles sus huellas y que se habían desplegado en dos direcciones para acorralarlos. Después de escucharlo, el valiente jefe, se dirigió a sus soldados y los arengó, diciendo que deberían de luchar y defender LA LIBERTAD de su pueblo, con el precio de sus vidas. La voz cálida y llena de ferviente patriotismo del Curaca, enardeció el ánimo de los soldados, quienes aprobaron con un estruendoso grito, que hicieron retumbar los cerros.
Al día siguiente, llegaron a la entrada de una gruta y entraron. Allí, escucharon con devoción al sacerdote que dirigía los ritos sagrados de su religión... y una oración por la VICTORIA. Después, uno a uno recibieron como ofrenda de la tierra suya, una porción de agua fresca y cristalina en sus cabezas; vertidas de unas vasijas por las hermosas ñustas. Otros mensajeros anuncian la proximidad del enemigo. Salen presurosos de la gruta y se dirigen a la fortaleza de Shoguemarca. Poco después, hace su aparición el ejercito de Cápac Yupanqui en las colinas próximas y avanzan dando alaridos escalofriantes, erizadas de macanas, porras y lanzas; los taramas a su vez, también se preparan para la lucha. Fue entonces, que se dio el Grandioso Choque entre ambos ejércitos en una contienda desigual, donde los cuzqueños eran muchos y los tarameños eran pocos; pero estos últimos decididos a luchar hasta el FINAL. Cada guerrero tarameño es un baluarte en medio del caos de hombres que matan y mueren. MAYTA PUMA está destrozado por los golpes recibidos, pero su voluntad es todavía una RAÍZ DE ACERO que sustenta el alma. Pero finalmente cae herido de muerte por los numerosos atacantes, ni uno de sus hombres ha retrocedido. Y los soldados de Pachacútec, sólo han podido pasar las murallas, cuando no quedó ni uno solo de los defensores de la fortaleza: conquistado a elevado costo de vidas.
Ese valiente jefe de los Taramas, llamado Mayta Puma; pero muerto, era el mejor EJEMPLO del resultado del COMBATE.
Muchos siglos han transcurrido de este grandioso acontecimiento, y en el lugar donde lucharon sólo quedaron ruinas desoladas; y, en la Gruta donde se quedaron las Ñustas  ancianos, niños que se quedaron en esta gruta para esperar a sus guerreros, pero no fue así ya que los Incas los vencieron, lo que ocasionó una terrible tristeza y llanto que hizo surgir el manantial en esta gruta, se escuchan por las noches, tristes y lastimeros quejidos: que se creen que provienen de las almas de los  ancianos, niños y mujeres que se quedaron y murieron allí, esperando al valiente Curaca, Mayta Puma y demás guerreros, que nunca regresaron.
Esta gruta es la más grande de América.
Extret de: http://www.viajeros.com/diarios/palcamayo/huagapo-una-de-las-grutas-mas-profundas-del-mundo-tarma-peru

   Traduït al català


Explica una antiga llegenda, que en els seus inicis del seu govern, l'Inca Pachacútec comptava amb un prestigiós exèrcit.
Un dia va ordenar conquerir part del Chinchaysuyo, on hi havia pobles que no pertanyien encara a l'Imperi Incaico. Cápac Yupanqui, germà de l'Inca, va ser l'encarregat de dirigir amb el seu exèrcit al nord del país a complir aquesta ordre. En el seu pas es trobava la Gran Cultura dels Taramas, poble guerrer, conegut per les seves gestes bèl•liques a la zona central.
En aquella època, governava els Taramas, un brau cap, anomenat Mayta Puma: era d'estatura elevada, ben plantat, savi i hàbil amb les armes. Durant el seu govern va fer dels Taramas un poble progressista. Pels atributs era respectat i molt estimat pel seu poble. Un dia Cápac Yupanqui i el seu exèrcit s'aproximaven a Tarmatambo, per conquerir-la, però  Mayta Puma és comunicat per un dels seus guaites l'aproximació de l'exèrcit invasor.


Mayta Puma pren la decisió de marxar amb el seu exèrcit i familiars a la fortalesa de Shoguemarca, per oferir allà resistència als invasors, perquè les muralles de Tarmatambo no eren adequades per enfrontar els "cuzqueños". Al vespre, quan van fer una parada al camí per descansar, arribava al campament tarameny un home Chasqui, anunciant que els cuzquenys venien seguint-los les seves petjades i que s'havien desplegat en dues direccions per acorralar-los. Després d'escoltar el valent cap es va dirigir als seus soldats i els va arengar, dient que haurien de lluitar i defensar LA LLIBERTAT del seu poble amb el preu de les seves vides. La veu càlida i plena de fervent patriotisme del Curaca, va enardir l'ànim dels soldats, que van aprovar amb un sorollós crit que van fer retrunyir els turons.


L'endemà, van arribar a l'entrada d'una cova i van entrar. Allà, van escoltar amb devoció el sacerdot que dirigia els ritus sagrats de la seva religió... i una pregària per la VICTÒRIA. Després, un a un van rebre com a ofrena de la terra seva una porció d'aigua fresca i cristal•lina al cap; abocats d'uns atuells per les belles Ñustas. Altres missatgers anuncien la proximitat de l'enemic. Surten apressats de la gruta i es dirigeixen a la fortalesa de Shoguemarca. Poc després, apareix l'exèrcit de Cápac Yupanqui als turons propers i avancen donant crits esgarrifosos, eriçats de maces, porres i llances, els taramas al seu torn, també es preparen per a la lluita. Va ser llavors, que es va donar el Grandiós Xoc entre tots dos exèrcits en un enfrontament desigual, on els cuzquenys eren molts i els taramenys eren pocs, però aquests últims decidits a lluitar fins al final. Cada guerrer tarameny és un baluard enmig del caos d'homes que maten i moren. MAYTA PUMA destrossat pels cops rebuts, però la seva voluntat és encara una ARREL D'ACER que sustenta l'ànima. Però finalment cau ferit de mort pels nombrosos atacants, ni un dels seus homes ha retrocedit. I els soldats de Pachacútec només han pogut passar les muralles, quan no quedà ni un sol dels defensors de la fortalesa: conquerit malgrat l'elevat cost de vides.


Aquest valent cap dels Tarames, anomenat Mayta Puma, però mort, era el millor EXEMPLE del resultat del COMBAT.

 Molts segles han transcorregut d'aquest grandiós esdeveniment, i al lloc on van lluitar només van quedar ruïnes desolades, i, a la Gruta on es van quedar les Nyustes ancianes, els nens que es van quedar en aquesta gruta per esperar els seus guerrers, però no va ser així ja que els Inques els van vèncer, el que va ocasionar una terrible tristesa i plor que va fer sorgir la deu en aquesta gruta, s'escolten a les nits, tristos i planyívols gemecs: que es creuen que provenen de les ànimes dels ancians, nens i dones que es van quedar i van morir allà, esperant el valent Curaca, Mayta Puma i altres guerrers, que mai van tornar.


 Aquesta gruta és la més gran d'Amèrica.